L’ E R M I T A

Bé sabem que els xiprers en filera
parlen per la boca dels ocells.

Un floc de neu, una espurna de lluna
tallà la natura rocallosa
i convertí la pedra en sentiment.

L’aura lunar baixà del cel
en forma d’angelical música
i la quietud del vent proclamà la fe:
“ Del Remedio Virgen pura...”

Els turmentats límits de l’ésser
caminant, pelegrinant els trobem.
¿ Quins secrets amaga el camí
que omple la consciència de sentiments?
“ Princesa del alto cielo...”

Jo no pensava veure més la llum
i al fondre’m en les teves ones
t’he trobat sempre igual, enamorada,
embolcallant-me en els rosers dels teus braços
en un mil•leni de música, envoltat.
“ Sed nuestro amparo y consuelo...”

En tornar de l’ermita
el silenci de la foscúria
crema les braces del somni
sempre perdurables i...
sempre renovables...
esperant un altre retrobament.

 

 

Prudenci Vidal Marcos 21 de maig de 2000